lligand selectiu

Estudis de modelització molecular, posteriorment confirmats pels estudis de difracció de raigs X, han demostrat que els lligands selectius de COX-2 accedeixen a una butxaca lateral addicional, que permet la seva interacció amb l’Arg⁵¹³ no conservada.

Un cop refinada, l’estructura es va utilitzar per efectuar els primers estudis d’ancoratge de lligands selectius sobre COX-2 [3].

En canvi, la selectivitat és donada pel fet que els lligands selectius pel receptor µ són més petits que la resta dels lligands opiacis i presenten un grup acceptor de protons.